En defensa de la llibertat d’expressió i la independència de la premsa

Fa quasi 40 anys que exerceixo com a periodista, la major part d'ells a la redacció d'El Periódico de Catalunya, on vaig ocupar càrrecs de diversa responsabilitat. Em sento molt orgullós d'aquesta professió, malgrat que de vegades comportaments reprovables d'alguns representants del sector la posin a la picota. En aquests anys he viscut de prop intents de manipulació, pressió i coacció a periodistes i mitjans. Malauradament, no en tots els casos es va imposar l'ètica o l'interès comú per damunt dels interessos privats que exercien la pressió. Ara, des de la meva modesta posició d'editor de L'Informatiu, em toca viure aquesta circumstància, tan desagradable i incòmoda com indignant. Aquest cop no tinc directors ni càrrecs superiors que hagin d'entomar la decisió, em toca a mi decidir com resoldre el cas. I per ètica professional i per compromís personal crec que he de denunciar-ho.

   

Els fets són els següents:

En l'edició de setembre del 2023, un anunciant de la revista va publicar una publicitat en format de text que feia referència a actuacions municipals. Aquella publicació ja va provocar reaccions per part del Govern de l'Ajuntament. Em van advertir de la inconveniència d'admetre aquell anunci i d'altres com aquell que poguessin arribar més endavant. Vaig agrair l'advertiment, però deixant clar que qualsevol contingut que a criteri meu considerés dins dels límits legals i ètics no seria censurat ni exclòs de L'Informatiu. Si a criteri de l'Ajuntament aquell contingut era difamant, corresponia a l'Ajuntament presentar la corresponent denúncia o rèplica.

 

Tres mesos més tard, a l'edició de desembre, el mateix anunciant va decidir publicar un nou anunci. Òbviament, vaig revisar el text, com faig amb tot el que es publica a la revista, i, sense ser jurista ni expert en lleis, no vaig veure cap delicte en el seu contingut, i per tant no em va semblar procedent coartar la llibertat d'expressió d'aquella persona. Arran d'aquesta segona publicació vaig ser convocat pel gerent de l'Ajuntament, Joan Ballbé, un dels dos càrrecs de confiança fitxats per Esquerra Republicana al consistori. Ballbé, que es va presentar escortat per l'advocada municipal, em va interrogar sobre els criteris per admetre un anunci com aquell. La intenció de la reunió va quedar clara als dos minuts de conversa. Quan vaig reivindicar la meva feina, dient que el que es publica a L'Informatiu ho decideixo jo sota la meva responsabilitat, el senyor gerent va replicar que "ells" són els qui decideixen si inverteixen o no en publicitat. Traduït en llenguatge de carrer: ves amb compte, perquè si publiques una cosa que no ens agrada et retirarem els anuncis de l'Ajuntament. Caldria saber per ordre de qui va convocar Ballbé aquella reunió.

 

I dit i fet. Davant la meva posició ferma de defensar la llibertat d'expressió i la meva independència com a editor, el Govern municipal decideix no renovar el pressupost d'inversió publicitària en L'Informatiu tal com s'ha fet des de fa 35 anys. Es dona la circumstància que l'altra capçalera que s'edita al poble no ha tingut cap problema per renovar la mencionada inversió. Lluny d'argumentar criteris d'eficiència o rendibilitat, que són els que han de justificar la inversió dels diners públics, el Govern admet criteris polítics absolutament subjectius per prendre la decisió. Arribats a aquest punt, no és rellevant ni el contingut de l'anunci ni la identitat de l'anunciant. Avui és aquest cas, però demà pot ser qualsevol altre.

 

El malaurat Antonio Asensio Pizarro, fundador d'El Periódico, tenia una frase recurrent en els seus discursos: "Per ser independents, per ser lliures, hem de ser rendibles". Asensio sabia que l'única manera de fer front a les coaccions, a les pressions dels poder públics, era no dependre econòmicament de ningú en exclusiva. Per sort, i gràcies al suport dels seus anunciants i a la fidelitat dels seus lectors, L'Informatiu pot subsistir sense la inversió municipal i pot resistir les coaccions. Evidentment, no és bo per cap negoci perdre clients, però si el preu a pagar per mantenir-los és aquest, potser millor buscar-ne d'altres.

 

A l'actual Govern de Palau-solità i Plegamans hi ha qui creu que es pot pressionar a un mitjà independent perquè publiqui o deixi de publicar continguts segons els seus interessos. Per molt que l'alcalde assegurés en el ple que la decisió la van prendre tots els membres del Govern per unanimitat, em resisteixo a creure que els 12 regidors d'ERC a l'Ajuntament, sent coneixedors de tots els detalls del cas, hi estiguin d'acord. Puc entendre que per disciplina de vot es subscriguin segons quines actuacions, però em nego a pensar que no hi hagi cap membre del Govern que condemni aquesta actitud. Estic convençut que la decisió té responsables polítics últims i concrets, gent que no respecta la llibertat d'expressió i la independència de la premsa. Aquesta gent hauria de fer un exercici de reflexió, dimitir i deixar que ocupi el seu càrrec algú amb més vocació democràtica. Estem parlant d'un dret fonamental.

 

Pep Puig

Març del 2024

Palau-solità i Plegamans